LA VINYA

Cigarrera

2011-07-03T10:02:00.000-07:00

La cigarrera és una plaga que més que un problema, és una curiositat, ja que mai ens ha suposat un perill.
Es tracta d'un coleòpter, un petit escarbat de 3 o 4 mm de color verdós, que pon els ous al centre de la fulla i que fent una ferida a la cua de la fulla, aconsegueix cargolar-la com si fos un cigar.

Quan neixen les erugues s'alimenten d'aquesta fulla seca i enrotllada fins que surten i van al terra on es transformen en crisàlide.

Erinosi

2011-05-31T12:43:00.000-07:00

Aquesta és una malaltia produïda per un àcar (Eriophyes vitis) que apareix al cap de poc d'haver brotat el cep.
Tot i que pot ser molt aparatós, gairebé mai ha suposat un problema per al cep i el raïm, i poques vegades hem tingut un atac massa virulent, que a la primera ensofrada s'ha aturat el problema.

Malalties de fusta

2011-05-27T22:27:00.000-07:00

Aquesta és una de les amenaces que més preocupen actualment, a partir d'una certa edat, danyen el cep progressivament, minvant la producció i acabant amb la seva mort.
Les tres principals malaties que coneixem són el braç mort, l'eutipiosi i la esca o llampat.
Causat per diferents agents patògens, els símptomes dels dos primers són molt iguals, i el llampat, conegut de fa més temps, té moltes similituds, però uns efectes més ràpids amb la mort dels vasos de la planta.

Les podrem distingir quan, la planta a plena brotada, veiem que el brot és escarransit, grogós, começa a afectar per les brocades del cap i es va estenent per tot el cep. Les fulles solen presentar un dibuix interior de color diferent que va reseguint el relleu exterior de la fulla.
A l'hivern quan podem el cep i tallem un braç, podem observar com la zona afectada es va estenent per tota la soca en forma de tall de formatge.
Antigament se solucionava amb tractaments d'arsenit sòdic, però retirat per la seva gran toxicitat, actualment no hi ha mesures de control que siguin efectives.
Només mitjançant mètodes culturals podrem mirar de frenar-ho.
Algunes de les pràctiques aconsellades poden ser
-Comprar el planter a un viver que puguin certificar la sanitat de la planta.
-Evitar fer ferides grans al cep.
-Abans s'aconsellava endarrerir la poda, però els últims estudis recomanen avançar-la.
-Pintar les ferides amb algun producte tipus metiltiofanat (prohibit a curt o mig termini).
-Retirar la fusta de poda de la vinya (o intentar que es descompongui el més ràpid possible).
-Procurar un estat el més saludable possible per la planta, amb una bona fertilització.
Les infeccions es produeixen via aèria, i fins a 5Km de distància, per tant, encara que desinfectem les eines de tall no és garantia de no transmissió de malalties. Si que és interessant cremar tota la fusta que es retiri de la vinya (sempre es pot aprofitar per fer una bona calçotada...).

Malura a la fusta d'hivern

2011-03-23T12:26:00.000-07:00

Quan podem els sements durant la parada hivernal, moltes vegades veiem unes taques fosques d'un color morat, que ens indica que hi hi ha hagut atac de malura (oïdi) durant la temporada, i que caldrà estar a alerta per quan broti, si hi ha condicions favorables, es pot reproduir l'atac amb més virulència.
Un tractament que se solia fer durant l'hivern, era amb permanganat potàssic, que actualment, crec que ja no està permès per la CEE, i solia ser efectiu, encara que s'havia de vigilar per la seva corrosivitat.
El millor és estar molt atent, a partir d'una certa mida de brot, amb les condicions climàtiques, i fer les ensofrades pertinents.

Ventades

2010-09-07T01:12:00.000-07:00

És la primera vegada que ens hi trobem, però és un bon mal de cap quan et trobes més de mitja passada tombada pel vent. Sobretot quan la vegetació es grossa (això ha ajudat a tombar-se) i el raïm en ple verol.
Aquests pals interiors de 1,25 mm de gruix, per la llargada que tenen, potser són flacs, encara que siguin ben acerats. Sobretot en un any que ha crescut tant la vegetació, gràcies a les pluges.
Primer vam haver d'aixecar-ho i després canviar els pals ja que aquests estaven inservibles.
Moltes vegades el que passa és que els pals estan poc clavats i s'arrenquen, però en aquest cas els pals estaven clavats uns 60 cm i el terra no era tou. Realment hi va fer un bon cop d'aire per torçar una dotzena de pals així.

Malura

2010-06-25T13:49:00.000-07:00

Si hi ha un atac fort d'aquest fong, pot deixar el que seria un raïm en un autèntic ram de cascavells.
Altrament dit cendrosa (pel seu aspecte cobert de cendra) o oïdi.
Aquesta, es desenvolupa bé quan té una temperatura i humitat alta, i depèn molt de varietats, com el chardonnay, que són més sensibles.
És relativament fàcil de controlar, si es fan una sèrie de tractaments amb sofre amb pols (ecològic) o altres productes fitosanitaris.
Es recomana fer un primer tractament preventiu a partir de 15 cm de brot especialment a les vinyes que l'any anterior ja van tenir problemes, el següent a plena floració, després quan el raïm té mida pèsol i una altre al verol. Si és una varietat sensible o una vinya molt perjudicada, s'en pot fer algun més.
Amb una ensofradora és fàcil i ràpid, encara que és molest per la pols que genera ja que és irritant als ulls.

Míldiu

2010-06-24T11:27:00.000-07:00

El Míldiu és una de les malalties que poden fer més estralls al raïm i a la vegetació, sobretot en èpoques que la climatologia siguin favorables per quest fong com aquest any.
Normalment es diu que pot sortir quan es compleixen els tres quinzes (en altres zones més sensibles es parla dels tres 10):
·15 cm de brot
·15 ºC de temperatura
·15 ml de precipitació

Quan coincideixen aquests requisits s'ha d'estar alerta, i el millor és la prevenció.
Cal ensulfatar el cep perquè el fong del míldiu no es pugui desenvolupar.

Hi ha tres tipus de tractaments preventius que es poden fer per evitar el míldiu i tenen diferent caducitat:
·8 dies pel coure (apte per agricultura ecològica) i la resta de productes de contacte.
·10 dies pels penetrants.
·14 dies pels sistèmics.
Acabat el plaç, si les condicions persisteixen s'ha de repetir el tractament.
El millor és poder confiar amb el proveïdor de fitosanitaris per saber quin és el producte més apropiat, (com quan un té un bon metge i confiança amb el farmacèutic), ja que aquests productes canvien molt sovint, creen resistències, i cada cas és diferent.
Per aplicar aquest productes crec que és bo utilitzar un atomitzador o nebulitzador, que amb la força de l'aire les partícules líquides es dispersen millor per tota la vegetació del cep.

Incorporar cobertes

2010-04-22T10:15:00.000-07:00

Aquest any ha fet un hivern plujós, i les cobertes han crescut força, això vol dir que quan les trinxem podrem incorporar força matèria orgànica (que prou falta ens fa).
Amb les veces i la cibada trinxada ja ens queda un bon "mulxing", que ens aguantaria la humitat, però al rebrotar ens crearia competència hídrica al cep, i si para de ploure i ens ve un estiu eixut, pobrets ceps no s'ho mereixen.

Si ho tombem amb els discos ens queda prou trinxat i força barrejat amb la terra.

Neu

2010-03-22T02:12:00.000-07:00

Tal com diuen aquí els avis "any de neu, any de Déu", i és que no hi ha millor regada que una bona nevada
A part de ser una bona imatge de postal, és ben cert, que si una vinya ve ben regada per un generós tardor-hivern, ens podem mirar la primavera amb uns altres ulls (sobretot els que no disposem de reg de suport).

Escampar fems

2010-03-10T06:43:00.000-08:00

De fet, tirar fems és la forma més antiga d'abonar la terra, com també crec, que anar escampant fems de forma periòdica a la vinya, és una manera natural d'intentar mantenir un sòl més equilibrat i estructurat.
Un dels problemes és que és molt costós, i si ens passem amb quantitat, podem tenir problemes de massa vigor al cep i podrit al raïm si l'any li és favorable.
Nosaltres tirem el fem fresc (és el més pràctic), encara que seria molt millor compost. De totes maneres, en un cultiu com la vinya penso que té temps per descompondre's i arribar-lo a trobar el cep, encara que no sigui el mateix any.
Depenent de les vinyes tirem fems durant l'hivern cada 3 anys passada per altre, encara que, si alguna vinya ho necessita, ho fem 2 anys seguits.

Reempeltada 2

2010-02-19T02:02:00.000-08:00

Després de l'empelt aeri que van fer la primavera de l'any passat, ara ja es pot podar la part vella per sobre del borró que es va injertar.
A partir d'aquí es deixa el sarment més ferm que ha sortit del borró empeltat, per formar l'espatllera, i ja tindrem una nova varietat a partir d'un cep vell.

Prepoda

2010-01-03T12:19:00.000-08:00

El fet de prepodar, fa que ens estalviem moltes hores de poda, es calcula que t'estalvies entre un 30 i un 40 % de mà d'obra, sempre depenent de la forra de sarments que tinguin els ceps.
Ho fem amb la prepodadora de discos, que té l'avantatge de deixar el sarment bastant trinxat, facilitant més la poda i la seva descomposició (gairebé no cal passar a trinxar després). I en contra, si tenim alguna infecció al sarment, serà més difícil de treure'ls de la vinya, encara que he vist alguna màquina de veremar que portava la prepodadora i el tren de recollida acoblats, i permetia anar recollint tots els sarments trinxats a les seves torbes, i fins i tot empaquetar-los posteriorment i vendre'ls per coure calçots.
De totes maneres, si tenim un sòl sa i amb un sistema biològic ric (cosa complicada), amb les pluges de la primavera i incorporant els sarments juntament amb les cobertes o herbes d'hivern, fàcilment se'ns descompondran.

Normalment com més vell és el cep, més llargs deixem els sarments ja que tenen les brocades més llargues i perillen més d'esqueixar-se.
També deixem llarg el chardonnay, per podar-lo més tard (just quan comença a brotar) i intentar esquivar les últimes glaçades primaverals.

Rases

2009-11-25T07:24:00.000-08:00

Aquesta és una bona època per refer les rases que amb el temps s'han anat tapant.
Antigament no hi havia més remei que agafar pic i pala, però ara lloguem una pala retroexcavadora que ens faci la feina.
El que procurem sobretot és facilitar la sortida de l'aigua de la vinya (que no ens quedi envasada) i si pot ser de forma tranquil·la que no ens faci xaragalls millor. Si Aquest aspecte ja el vam preveure quan vam plantar, segur que la feina serà molt més fàcil
La millor manera d'evitar erosions a dintre la vinya o envasaments per massa aigua, el millor és evitar que n'entri de les parcel.les veïnes, per això és molt important mantenir les rases que voregen la vinya netes i escurar-les de tant en tant.

Adob mineral

2009-10-25T12:03:00.000-07:00

També apliquem l'adob localitzat amb reia, però més que fer-ho de forma sistemàtica ho fem quan veiem que els ceps tenen alguna mancança, deficiència, falta de vigor...
El tipus d'adob que apliquem normalment, és un granulat amb un 30% de matèria orgànica i mineral de 4 N 4P 8K, i ho fem colgat amb reia al centre de la passada i alternant una per altre.
Tant ho apliquem a la primavera com a la tardor, depenent de l'any, la feina... Potser aplicat a la primavera, el cep aprofita més bé el nitrogen, però si el tirem a la tardor dóna la sensació que quan brota ja el té més assimilat després de les pluges d'hivern.

Agafar mostres

2009-10-23T03:27:00.000-07:00

Si collir és la feina més important, (ens hi va treball de tot un any) decidir el moment que s'ha de fer, encara més.
Per tal de saber el moment idoni per poder collir, unes setmanes abans comencem a agafar mostres que analitzen al celler.
El fet de collir a màquina ens permet ajustar al màxim el punt òptim de maduració.
Hi ha un parell de paràmetres que ens indiquen aquest punt: l'acidesa i els sucres. És fàcil entendre que quan una fruita és àcida, encara és verda, i com més dolça, més madura. A mesura que baixa l'acidesa puja el seu contingut de sucres. Com a referència analítica, amb les varietats de la zona, un raïm negre pot estar madur quan passa de 12 o 13º de sucres i la seva acidesa està per sota de 4 g/l, i un blanc entre 10 i 12º i una acidesa pròxima a 4 g/l. És clar que sempre dependrà del vi que vulgui fer el celler, la varietat, climatologia, estat sanitari i vegetatiu...
I tal com passa amb la majoria de situacions, encara que els números ens diguin una cosa, el millor és observar el raïm en el seu procés de maduració, sobretot amb el negre, on és important mirar el grau de maduració del pinyol (que tingui el màxim de tons marrons, i no verds) i que la pell sigui el màxim de negre possible i quan la masteguem que no tingui gustos verds, si no tirant a "regalèssia". Aquestes condicions poden dependre del tipus de vi que es vulgui fer.
Ens passem de frenada quan tenim un raïm sobre madurat (l'acidesa cau en picat, s'estanca o baixa de grau, o fins i tot disminueix el color), se'ns panseix o directament es podreix.
Com més sovint prenem mostres, més dades tindrem per decidir el moment de collita, com també es important com les agafem. Igual que les varietats no maduren igual, també hi ha diferències amb els ceps d'una mateixa parcel.la, o els penjolls d’un mateix cep i fins i tot, els grans d’un mateix raïm.

Verema

2009-09-20T12:30:00.000-07:00

Ara ja fa més de 10 anys que la collita la fem tota mecanitzada, i la veritat és que té molts avantatges, encara que també hi ha algun inconvenient.
Per mi, els avantatges més clars són la rapidesa i viabilitat econòmica (també estalvies el mal d'esquena de collir a ma), i com a inconvenients serien que trenca el raïm i pot malmetre part de la vegetació.
El fet de que sigui ràpida ens permet collir les vinyes en el seu millor punt de maduració. Quan collíem a cops de veremall i tisores, començàvem a collir el raïm verd i acabàvem que ja era podrit. Una vinya que 10 persones hi podíem estar 15 dies, ara la collim en un sol dia a màquina.
Al celler també facilita una entrada esglaonada de la verema, ja que abans arribaven els tractors de les deferents colles alhora al migdia o al vespre, i una millor selecció de les diferents vinyes a l'hora de vinificar per separat.
Un dels inconvenients seria que el gra de raïm es trenca al collir, i això facilita l'oxidació del most, sobretot en els blancs, i l'altre, que alguns sarments es poden esqueixar al passar la màquina.
Per evitar l'oxidació es pot collir a la nit o a la fresca del matí (si la rosada ho permet), i afegir petites dosis de sulfurós a la mateixa màquina.
I pel fet que es trenca algun sarment, s'ha de procurar collir no massa de pressa i sense picar gaire, i al finalitzar fer-hi un tractament amb coure.

Reempelt a terra

2009-09-01T11:34:00.000-07:00

El que no li agradi ajupir l'esquena, millor que no ho provi...
Aquest empelt va molt bé per quan hi ha algun accident amb l'estripadora o l'interceps i talles algun cep, i aprofites la tardor, abans de veremar, per intentar arreglar aquests incidents.

Primer agafem algun sarment que ja sigui ben pellat, i el tallem a dos borrons deixant un bon tros al capdavall per fer la cunya, i en traiem les fulles, rebrots i circells que hi pugui haver.

El següent pas és agafar el cep escapçat, i treure-li tota la pell morta que hi pugui haver al voltant, per tal de poder fer una bona incisió a la pell viva. Igual que amb l'empelt de tardor, farem que a la cunya de l'aixel, un costat quedi bastant cec i l'altre més pla, ja que aquest ens ha de coincidir amb pell tallada del cep.

Ho lliguem ben fort amb una ràfia i ja el podem tapar.
És important que quedi ben tapat tot l'aixel, ja que a finals d'agost encara podria esclatar el borró.
Si el cep escapçat és jove, es pot fer una empeltada tipus primavera, empeltat ara a la tardor per sobre, i ben calçat que no broti fins la primavera.

Interceps

2009-07-16T13:52:00.000-07:00

Aquesta feina potser és una mica delicada, ja que perilla la vida de més d'un cep si no es va amb compte. És una feina lenta i costosa, i encara que herbicidem el llom, penso que almenys un cop cada any o dos anys és bo fer-ho, ja que trenquem les petites arres superficial (que moltes vegades surten de l'empelt), remenem la terra i arrenquem moltes adventícies que amb els herbicides no aconseguim eliminar si el terreny i l'erosió ens ho permeten.
Com que és una eina que va enganxada al lateral del tractor és bastant pràctica, encara que quan portes massa estona, acabes marejat. És bò parar de tant en tant, per la integritat dels ceps.
Al capçal s'hi pot acoblar una pala que tomba la terra o bé un tallant que només talli l'herba, depenent de la feina que vulguem fer.
Si es tracta només de matar l'herba, surt més econòmic una passada d'herbicida.

Hervicidar

2009-07-02T10:52:00.000-07:00

Aquesta és una tasca que podríem dir que és ecològicament incorrecte, però econòmicament viable. Si es fa de manera indiscriminada pot ser perjudicial pel sòl, però si es fa amb seny facilita molt la feina.
Nosaltres la utilitzem sobretot per matar l'herba que creix a sota el cep que és molt més ràpid i econòmic passar a herbicidar que llaurar amb l'interceps.
En alguns casos, com amb cobertes totals permanents, podem fer una passada d'herbicida total en anys de poca pluja.
Per poder herbicidar a sota el cep en plena vegetació, utilitzem un sistema de campanes que eviti la deriva. Normalment utilitzem glifosat a dosis de menys d'un litre per ha si és que no hi ha herbes molt resistents.
També s'està provant, en comptes de herbicides, per cultius ecològics, algun tipus d'àcids húmics que en altes dosis són fito tòxics per algunes adventícies.

Escapçar

2009-07-01T06:41:00.000-07:00

Aquesta operació la fem quan ja hem pujat els dos telègrafs disponibles i els sarments encara segueixen creixent, i ja no ens queda més remei que escapçar-los per evitar que pengin i ens facin nosa per passar amb el tractor o fins i tot ens tornin a cobrir el raïm que ja havíem despampolat.
Per escapçar els brots que pengen ho fem amb una petita estructura darrera al tractor on hi ha 3 hèlix a cada costat que volten molt revolucionades i no deixen cap brot tot el que és l'amplada de la màquina.
De totes maneres particularment, preferiria no haver de fer massa sovint aquesta operació ja que voldria dir que els ceps tenen un creixement excessiu, i si els anem escapçant els brots més tendres quan sigui hora de madurar el raïm potser ens quedarem amb fulles massa velles.
Però si és un any plujós no hi haurà més remei, i sempre és millor haver d'escapçar que no pas una secada que els sarments no arribin al primer telègraf.
Si ens trobem amb una parcel.la amb un excessiu vigor potser seria millor revisar la fertilització abans que haver de tallar masses brots cada any.
També crec que abans de passar a escapçar els brots és bo assegurar-nos que la majoria estan recollits pels telègrafs, ja que hi ha varietats, com el merlot, que fàcilment s'escapen i els tallem per la meitat, i al final farà falta una bona allargada de vegetació per madurar el seu raïm.

Despampolar

2009-06-12T08:38:00.000-07:00

Al cap d'uns quants dies d'haver esbrollat els cep, si fa un any com aquest que té la bona, no paren de créixer, i el raïm queda completament tapat per fulles i cabriols. Antigament s'escabriolaven i s'aclarien de fulles per que els raïms quedessin ben airejats de cara als tractaments posteriors i a una maduració més sana. Actualment ho fem amb una despampoladora, que potser no és tant fina com la feina manual, però compleix bé la funció.

Aquesta feina potser és una mica delicada, ja que si ho fas molt aviat pots tallar bastant raïm i quan és massa gros, pot quedar escaldat. Com a indicador, és quan el raïm comença a ser granat i a pesar una mica, llavors la màquina el respeta una mica més.
Va bé fer-ho just després de pujar els dos telègrafs quan la vegetació està al màxim de recollida.

Maneig del sòl

2009-06-05T15:31:00.000-07:00

El sòl, massa vegades equivocadament, ens el mirem i el tractem com una base inerta on la seva única finalitat és aguantar el cep que no ens caigui.
Crec que està molt bé que el cep s'hi pugui aguantar dret, però si a més a més s'hi pot alimentar bé, i de forma equilibrada molt millor. Per tal que sigui possible millor el tractem com a un "ésser viu"(o que conté molta vida) i intentem que tingui una bona estructura (la part més física) i un bon adobat (la part més química).

L'adobat és qüestió de controlar les analítiques i una visió sana del cep que ja n'he parlat més extensament en algun altre missatge.

L'estructura depèn molt del maneig que hi podem fer en aquest sòl.
Potser una de les equivocacions és voler tractar totes les vinyes iguals, quan cadascuna té una particularitat diferent, ja sigui de sòl, humitat, varietat, edat..., i més encara quan volem treure d'una parcel.la concreta un vi de finca que li proporcioni unes característiques diferents.
De fet, el més còmode és quan enganxes una arada amb el tractor passar per totes les vinyes convingui més o menys, i és que fa molta mandra canviar d'eines per cada parcel.la.
Crec que si millorem l'estructura d'un sòl aconseguirem un terra més esponjat, que no es compactarà tant fàcilment, que filtrarà millor la pluja i conservarà millor la humitat entre altres avantatges.
Per aconseguir-ho nosaltres utilitzem diferents tècniques, des del llaurat, cobertes permanents i temporals, adobs amb verd, incorporació de fems.....

Pujar filferros

2009-05-31T04:36:00.000-07:00

Un cop hem esbrollat, i els sarments han crescut una mica, ja comencem a pujar telègrafs, que són els dos filferros paral·lels que ajuden a conduir la vegetació enlaire.
Nosaltres tenim doble telègraf, i primer el pugem un fins a la meitat. Quan el sarment ha crescut suficient i just abans del despampolat, aquest primer l'enlairem fins dalt de tot i el segon el pugem fins a la meitat arreplegant el màxim de vegetació possible.

És una feina que s'ha de mirar de fer a l'hora, ja que si ens avancem, molts sarments quedaran fora, i si esperem massa, una mica de vent pot esqueixar molta vegetació que aquesta època (segons varietat) és molt tendre i delicada.

Poda en verd

2009-05-31T03:07:00.000-07:00

Nosaltres de la poda en verd en diem esbrollar.
Aquesta tècnica consisteix en treure els brots que no ens interessen un cop han brotat.
Normalment esperem que facin entre 10 i 50 cm per portar a terme l' operació, encara que amb la quantitat que hem de fer comencem molt aviat i acabem bastant més tard.
Si comencem massa d'hora, ens trobem que hi ha molts brots que son molt petits o encara no han sortit.I si ho allarguem massa, costen més de treure, s'hi està més estona i deixem ferides innecessàries que poden afectar els brots restants.

Per esbrollar, primer ens fixem amb la varietat, producció que porta i l'edat del cep.
Un cep molt jove (de3º o 4º any), de ben segur que traurà molts raïms que difícilment podrà madurar amb condicions. El que fem és treure-li molta vegetació i deixar-li com a màxim 2 o 3 brots per brocada. I si és necessari, més endavant, es pot passar a aclarir raïms. Potser és millor deixar mes brots amb menys raïm que menys brots pel mateix raïm.
En un cep de més anys deixem dos o tres brots a la brocada (depenent de varietat i producció) i un per rebaixar, ja que aquest en servirà a la poda com a brocada per no haver d'allargar-les innecessàriament i provocar ferides grosses.
Es bo quan s'esbrolla pensar amb la poda, igual que quan es poda pensar en que s'hauran d'esbrollar després.
Per tant, hem d'adequar tant la poda en sec com en verd a la capacitat productiva del cep i al seu vigor.
Si podem curt a un cep molt vigorós ens trobarem que brotarà molt per la soca, potser no traurà molts raïms, però s'ens dispararà la poca vegetació que deixem i envellirà prematurament abans de la verema.
Si podem massa llarg, traurà més raïms, però si no té prou vigor, no aconseguirem la superfície foliar necessària per poder madurar el raïm en bones condicions.
Una bona opció és adequar el vigor del cep, segons la producció que volem, mitjançant la fertilització i el maneig del sòl.

Empeltada de primavera

2009-04-22T01:35:00.000-07:00

Aquest tipus d'empeltada és la que hem fet servir més, ja que és molt ràpida i és bastant efectiva, encara que actualment plantem tot empeltat, i només empeltem al tros en cas d'algun accident amb l'arada, que llavors aprofitem el peu per empeltar a sobre.
Es fa a la primavera, en ple moviment de la saba.

Descalcem el cep, sempre procurant no pelar-lo, ja que si malmetem la pell, perilla l'èxit de l'empeltada.
El primer escapcem el peu a un parell de dits sota la superfície, que sigui fàcil de calçar, i segons el diàmetre, triar el sarment que més s'hi assembli. Tallem el sarment a dos borrons, i al capdavall hi fem la cunya deixant el primer borró al costat. Procurem que ens quedi una superfície bastant llarga i ben centrada de cunya, de la mateixa manera que intentarem que el costat que anirà a fora tingui una mica més de gruix, així forçarem el contacte de la pell de l'aixel amb la del peu.
Ja podem esberlar el peu pel centre la mateixa profunditat que l'allargada de la cunya de l'aixel, i li clavem procurant que encaixin bé les pells de l'exterior d'un costat del peu amb les de l'aixel.
Un cop ben encaixat ho lliguem ben fort amb una ràfia, espart, o cinta adhesiva de pintor. Tota la vida ho havíem fet amb ràfia, però s'havien donat alguns casos de mossegades de senglar atret per la seva olor. Llavors vam provar amb cinta de pintor, que potser no estreny prou, i l'espart que també va bé.
Es calça deixant un borró que tregui el cap, i pot tardar entre 15 dies o un parell de mesos a brotar.

Aquest sistema també permet fer-ho amb una maquineta per fer els aixels. Potser no és tant personalitzat per cada peu, però és molt més ràpid i còmode, ja que prepares les cunyes assegut còmodament a casa, i és molt més ràpid després d'anar empeltant.

Empeltada anglesa

2009-04-21T10:29:00.000-07:00

Aquesta empeltada la practica el Jaume Brostenga, i pot ser bastant efectiva, ja que tenen molta superfície de contacte a tot el volt de la pell.
Aquest tipus d'empelt es fa a la primavera, amb moviment de saba.
Tant el peu com l'agulla es tallen a l'esbiaix. Llavors se'ls fa un tall vertical al centre per tal de fer-los encaixar el màxim de tros possible.
Se'ls lliga ben fort amb espart o ràfia i es calça que quedi ben tapat que no s'esventi.
Aquest tipus d'empelt s'utilitza bastant amb fruiters.

Empeltada de tardor

2009-04-21T07:23:00.000-07:00

Aquesta empeltada és la que el meu avi feia servir més, ja que a la primavera brota abans i es poden reempeltar les falles, encara que també porta més feina.
Primer preparem l'aixel o agulla, tallant un tros de sarment, en el que hi hagi un parell de borrons. Al capdavall hi fem la punxa procurant que una banda quedi més xata qua l'altre.
Un cop descalçat el peu li fem un tall al costat, on hi fem coincidir l'agulla, procurant que la part més xata quedi a l'interior, i a l'exterior, una banda de la pell com a mínim, coincideixi amb la pell tallada del peu.
Un cop col.locat l'aixel, ho immobilitzem bé, lligant amb tros de ràfia o espart, que fan molta força i son biodegradables.
Ho calcem amb molt de compte, procurant no moure l'aixel, i el tapem completament per passar l'hivern i que les gelades no afectin als borrons.
A la primavera, ho descalcem amb molt de compte just per sobre de l'empelt, (si volem anar més avall correm el risc de malmetre'l) tallem el peu bord deixant-hi un parell de centímetres. Deixem l'aixel ben dret sense moure'l gaire, i ja brotarà formant un nou cep.
Si té la cama una mica gruixuda també hi podem fer dos empelts, les possibilitats d'agafar són més grans

Reempeltada

2009-04-13T02:35:00.000-07:00

Aquest article és per mostrar una forma de reempeltar un cep vell a mitja cama, que vaig poder veure a la finca de l´Oller del Mas i em va semblar molt interessant.

En una vinya vella de més de 10 anys, de ull de llebre que ja no semblava interessant, es decideix reempeltar de Picapoll.
La tècnica escollida és una que es fa molt a Califòrnia, que es tracta de fer una aixel (agulla) de només un borró, i deixar el tros just de fusta per tal de que encaixi en el tall fet a la soca i que les pells puguin tenir bona afinitat.
Al cep vell només se li deixa una brocada al cap de munt com a tirassaves.
A la soca es treu la pell morta de la superfície, i es fa un tall transversal relativament profund, i a uns 2-3 cm per sobre se li fa coincidir una bona pelada de tal manera que quedi al descobert un bon tros de tall viu.

En aquest tall se li injerta l'aixel, intentant fer coincidir les pells d'un costat de l'agulla, i es clava ben endins.

Després ja es pot lligar amb una cinta especial (tipus teflon) que es descomposta amb el temps.

En finalitzar, es pot fer un tall al peu de la soca per tal que el vigor del cep no escupi l'aixel.

Adob en verd

2009-03-11T15:43:00.000-07:00

Per obtenir uns raïms equilibrats i de qualitat, necesiterem que la planta estigui sana i ben elimentada. I per aconseguir-ho és necessari tenir una bona estructura del sòl i un bon equilibri de minerals disponibles per la planta.
Només aconseguirem un sòl equilibrat si li aportem tots els nutrients necessaris.
Per saber què hi hem d'aportar, és necessari fer una analítica mínima de NPK + matèria orgànica.
En les últimes analítiques hem vist que anem passats de fòsfor (P), molt baixos de matèria orgànica i la resta nivells normals.
Com aportar matèria orgànica?
Si tirem massa fems ens podem passar de minerals i sobretot nitrogen, amb els conseqüents problemes de podridura entre altres.
Les cobertes temporals ens permeten crear matèria orgànica, sense alterar massa la balança de nutrients.
Aprofitem la parada vegetativa del cep per poder sembrar verd entre fileres, i a la primavera poder incorporar tota aquesta matèria la sòl.
Només sembrem una passada per altre, ja que la pluviometria ens limita, i abans que el cep arrenqui el brot, ja hem de matar tota l'herba perquè no ens faci competència amb la planta.
Aquesta coberta temporal la solem fer de veces (15%) i civada. També hi barregem naps i colza, ja que si l'any va bé, és un bon recurs productiu de matèria orgànica.
A sobre la coberta tirem la resta de poda, que la trinxem juntament amb la massa vegetal, i ho incorporem tot al sòl, tenim una bona relació carboni-nitrogen que facilita el seu compostatge.
Amb aquesta tècnica aconseguim sobretot millorar l'estructura del sòl.

Esquema poda formació

2009-03-10T15:37:00.001-07:00

En aquest croquis vull explicar una mica per sobre els passos que seguim els primers any de poda de formació.

Després de deixar arrelar els ceps el primer any, durant l'època de repòs hivernal, el podem deixant només un petit sarment amb dos borrons.
A la primavera, deixem créixer el brot que puja més recte possible (estacant-lo a la canya tutora) i l'escapcem quan arriba a l'alçada del filferro guia.
Deixem créixer dos cabriols just per sota, que els guiarem i estacarem a banda i banda del filferro.
Quan arriben altre cop a l'hivern contarem 5 o 6 borrons per banda,(depenent de l'allargada del sarment) i tallem el sarment, de manera que al brotar, triarem els 3 o 4 brots per banda que ens semblin més idonis per formar el cep.

Dels 3 o 4 sarments que haurem deixat a la primavera quan arribi el repòs hivernal hi deixarem 2 o 3 borrons a cadascun.
A partir d'aquí any rere any procurem que ens quedin 2 o 3 borrons per brocada, 3 o 4 brocades per banda del cep de manera que tinguem els sarments ben repartits, entre 12 i 16 borrons per cep, i intentant, sempre que sigui possible, rebaixar el màxim les brocades evitant que se'ns escapin els ceps amb alçada i ens perdi eficàcia l'emparrat.

Poda de producció

2009-02-04T03:02:00.000-08:00

Per poder realitzar una bona poda, el millor és conèixer bé la planta, i adequar-hi la que s'hi adapti millor.

Si tenim uns ceps molt vigorosos, per no passar-nos de producció i obtenir una bona qualitat, podem podar més curt, encara que no solucionarem del tot el problema, ja que a la primavera tindrem molta feina a treure esbrollims i els raïms seran més grossos ( si no vigilem, podrits i tot), haurem d'escapçar els sarments per un creixent excessiu, i no tindran fulla jove a l'hora de madurar el raïm. Per poder frenar un cep és millor amb la fertilització (capes vegetals...) que no pas amb la poda.

Si per contra, tenim ceps més dèbils, millor no intentem podar llarg, ja que trauran molts raïms, els serments no creixeran gaire, i amb una insuficient superfície foliar, no aconseguirem un fruit de qualitat.

Poda de formació

2009-02-03T04:13:00.000-08:00

La poda de formació és la que comencem a fer a partir del segon any, que va des que brota del portaempelt fins que cobreix l'espatllera de l'emparrat.

Després de plantar el cep, el deixem arrelar durant un any, i a l'hivern el podem de manera que en el empelt només hi quedin un parell de borrons.
A la primavera, a punt de brotar, hi clavem la canya guia, per un cap ben arrambada al cep, i l'altre l'ancorem bé al filferro de l'emparrat.

Dels brots que surtin, aprofitarem el més centrat i que pugi més recte amunt, i l'anirem lligant a la canya fins a l'alçada del filferro. Un cop allà l'escapcem i deixarem que creixin un parell de cabriols de manera que s'estenguin banda i banda de l'espatllera.

Ja serà a l'hivern quan el podarem a la mida, de manera que quedi una bona separació entre ceps, i els estacarem bé al filferro amb dos lligams per braç com a mínim.

Quan brotin a la primavera, aquest ceps de primer any de producció, només deixarem 3 o 4 brots per braç, i amb aquests, els hi farem caure la meitat de raïms si veiem que van molt carregats.
És important aquest primer any procurar per una bona formació del cep, per damunt de la producció.

Sistema d'emparrat

2008-11-24T11:20:00.001-08:00

Al llarg d'uns quants anys hem vist que aquest sistema és el que va millor per la mecanització, i aconseguir una bona qualitat de raïm a la vinya.

Clavem els pals intermijos cada 5 ceps i entremig de dos.
Si la cara oberta del pal està d'esquena al sol evitarem que les vespes hi facin tants nius (que sempre t'endús algun ensurt o picada al maneig de la vegetació).

Els del cap els clavem en diagonal i entremig del primer i el segon cep, de manera que el tensor del cap coincideix amb aquest primer cep. D'aquesta manera queda més a la vista i evita enganxades accidentals.

Per tant els contrapuntes els clavarem ben ajustats al primer cep.

Si els pals medeixen 2,30m i els clavem uns 60 cm i ens queda una alçada superficial de 170 cm.
El primer filferro el fixem a 75-80 cm.
Després de fer varies proves entre 60 i 90 cm, pràcticament no hi ha diferència a la qualitat de fruit, i ens va semblar que la millor postura de l'esquena per treballar el cep és a aquesta alçada.

Per sobre del filferro guia que servirà per emparrar el cep, hi posem dos parells de filferros que en diem els "telègrafs" per poder conduir la vegetació.
És molt important que la vegetació estigui ben conduïda i repartida per aprofitar el màxim de claror, evitar que pugui tapar el raïm i aconseguir el màxim d'aireació.
Els telègrafs els separarem entre si, més o menys segons la varietat, ja que hi ha varietats com el merlot que pengen molt i necessiten que estiguin més junts entre si.

Materal de l'emparrat

2008-11-11T14:07:00.000-08:00

Fa anys que utilitzem més o menys el mateix sistema, potser amb algunes variacions per anar-lo millorant.

De fa anys utilitzem els pals de la marca Linus que per resistència, rigidesa i galvanitzat, sempre ens han donat bon resultat.

Els primers que vam utilitzar van ser de fusta, però són més difícils de manejar i amb els anys de collita mecànica es trenquen molt (els hem substituït tots per metàl·lics, excepte els del cap).

Fem servir els pals intermedis de 2,20 m i 2,30 m, i els del cap de 2,20 és suficient.

Com a anclatge punter utilitzem varilles reas de 16 miimetres de diàmetre, i d'1 metre de llarg i una anella soldada de capçalera perquè no s'escapi el cable tensor del cap.

Per filferros utilitzem galvanitzats de 2.2 mm com a tutor, i de 2 mm pel telègraf que aguantarà la vegetació.

El filferro del tutor l'ancorem al cap mitjançan suports gripple, que ens permet tensar amb facilitat a la instal.lació.

Els filferros del telègraf, van agafats a unes cadenes, que s'aguanten al pal punter mitjançant una forquilla que permet tibar i afluixar segons necesitat.

Característiques de l'adobat

2008-11-04T10:45:00.000-08:00

Crec que l'adobat no se li dóna la importància que realment té. Les conseqüències d'aquest tindran un efecte directe al cep, raïm, i lògicament al vi.

Abans només abonàvem a base de colgar compostos, minerals i orgànics prefabricats, directament al subsòl amb reia, pensant que aquests compostos ja són equilibrats, i aporten a la planta tot el que necessita per recuperar el fruit que li extraiem. Però després de començar a fer anàlisis a algunes parcel·les ens vam adonar que el desequilibri era molt alt.
Hem de respectar la naturalesa del sòl, ja que això ens dóna un caràcter determinat al producte final. No podem pretendre tenir un vi ben estructurat, si ni el cep ni el sòl d'on s'alimenta ho està.

Si anem al bosc d'una zona determinada, tindrà unes característiques determinades, pròpies del lloc, del clima, de la història d'aquell sòl, amb completa harmonia vers l'entorn, en un equilibri natural.
En un monocultiu com la vinya, és impossible mantenir aquest tipus d'equilibri, però podem intentar acostar-nos-hi, o si més no, no anar en direcció contrària.

Moltes vegades parlem del "terroir" d'un vi, de les seves particularitats que el fan diferent, però ja sigui per modes, gustos, comoditats de cultiu, rendiments econòmics o estratègies de màrqueting, ens allunyem del caràcter propi que hauria de tenir.

Si tenim un sòl estructurat i ben equilibrat, fàcilment el raïm que en surti tingui aquestes característiques. Per poc bé que ho facin els enòlegs, el vi resultant, ens agradarà més o menys, però segur que expressarà i descriurà fidelment el seu origen.
També hem de tenir en compte que un sòl en bones condicions es traduirà en una planta més resistent i saludable. Es clar que és una cosa fàcil de dir i no tant de fer.

Plantar

2008-10-30T04:37:00.000-07:00

La millor època per plantar, seria després dels freds rigorosos de l'hivern, i abans que comenci a a brotar la planta, entre febrer i abril.

Quan plantem ceps bords (actualment plantem tot empeltat): primer els desullem, deixant els dos o tres borrons de dalt, (segons llargada del peu) els altres els arranem bé fins baix, d'aquesta manera ens estalviarem de treure rebrots de la borda durant tota la vida d'aquest cep. Després esquilem una part de l'arrel si és molt llarga.

Quan plantem empeltat: aquests normalment ja vénen desullats, només tallar una part de l'arrel si és molt llarga i depenent del sistema que vulguem plantar.

És important, si hem de tenir varis dies el planter a casa, guardar-lo en un lloc fresc i humit, si no es poden esventar.

Fa anys els plantàvem amb perpal en sec, després ja ho fèiem amb una burxa connectada a la màquina de ensulfatar, que amb el fang que creava l'aigua a pressió, ja quedaven ben entonegats. Calçats i fora.

Actualment els plantem amb subsolador, que obre la terra, i seguidament col·loquem el planter.

La manera de marcar la distància entre ceps, ho fem mitjançant un filferro marcat, ben tensat de cap a cap del camp (un cordill variaria la distància entre ceps segons el tensat), i a cada senyal plantem un cep. Calçats i fora.

Marcar

2008-10-28T07:22:00.000-07:00

Un cop tenim clar el què hem de plantar i com, passem a marcar el camp de com han d'anar orientades les passades i els marges que hem de deixar a les vores.

Primer marquem amb guix tota la vora amb els marges que ens interessin. La distància que deixarem entre la vora i el primer cep, serà d'entre 6 i 8 metres, si hi ha un camí o camp que podem trepitjar deixem el marge més estret, i si hi ha una paret, torrent o obstacle inamovible el deixarem sempre més ample. Quan les passades vénen de biaix passarem amb 5 metres, però mai deixarem el pas just que ens obligui a cada passada, anar a girar al cap.

Tenint el camp amb les mides preses i la orientació adequada, marquem la passada "guia" amb una canya a cada punta. A partir d'aquesta, a la distància de 2,60, i un angle de 90º, anem marcant totes les altres amb una canya a cada cap, fins arribar a la última, de manera que puguem estendre el filferro guia d'un costat a l'altre el més exacte possible.

Si les passades han de tenir més de 120 o 130 ceps farem un pas al mig, ja que ens facilitarà moltes feines. I algun any de collita abundant, collint amb la màquina, podrem buidar les torbes més sovint.
En cas de un camp amb corba, si és prou llarg, el partim en dues parts amb un pas ample al mig, i amb un angle adequat per tal de fer coincidir les passades d'un tram amb les de l'altre.

Marc de plantació

2008-10-23T09:45:00.000-07:00

És important que perdem una mica de temps per dissenyar com aniran distribuïts els ceps per la plantació

Nosaltres fa anys que utilitzem un marc de plantació de 2.60 x 1.15 metres, i ens va bé tant per la mecanització com per la formació del cep.

Per la mecanització, és una bona distància entre passades de 2,60m, ja que passem bé amb el tractor portant eines de fins a 2m d'ample, i per moltes feines que passant un cop al mig és suficient.

Per la formació del cep, aquest entre línies de 2,60, (fins i tot orientades d'est a oest), és suficient per què li arribi una bona il·luminació diària a tota la superfície foliar (inclòs el raïm), pujant l'emparrat fins a 1,8m d'alçada. I amb l'entre ceps de 1.15, ens permet encabir de 6 a 8 brocades per cep en poda royat doble, de manera que queda una distància de 15 a 20 cm entre caps, suficient per poder tenir un fruit prou esponjat i airejat.

I una densitat de 2800 ceps/ha (depenent del marge de les vores) és un nombre adequat tenint en compte la pluviometria i el clima de la zona per anar a buscar una bona qualitat en el fruit.

Adobat de fons

2008-10-20T13:44:00.000-07:00

El que vull explicar amb l'adobat de fons és el procés que fem després d'haver fet les pertinents explanacions (si no hi ha hagut més remei), despedregats, rases, drenatges ...

Si partim d'una terra ben estructurada, i abonada, és qüestió de no emprenyar-la gaire, com a molt una subsolada per facilitar el creixement de les arrels dels ceps quan els plantem. No podem pretendre anar a buscar un vi que ens transmeti l'essència i particularitats del terreny si aquest el tenim potes enlaire, desequilibrat i mal tractat.

Per no partir de zero el millor és fer un anàlisis:

-De sòl:
Per saber la textura, composició i possibles carències.

-Del subsòl:
Per si pot ser interessant tombar la terra i passar part del subsòl a sobre.

Exemple d'una analítica complerta del camp que volem plantar:

Amb aquesta analítica, observacions i l'orientació d'adobat, ja tenim una mica més clar cap a on hem d'anar.

Podem tirar fems si ens recomana aportar matèria orgànica, encara que si esta molt alt d'algun mineral, ja ho compensarem després incorporant cobertes vegetals.

Equilibrarem de nutrients tal com ens recomana l'orientació d'adobat.

Per finalitzar estubem la terra el més fondo que podem (1m si pot ser) amb subsolador passant varies vegades de tort i través fins que estem ben segurs d'haver enfonsat l'eina el màxim de fondària per tot el camp. Així ajudarem al nou planter a poder desenvolupar més fàcilment l'arrel.

Només tombem amb el monosorc quan volem treure arrels i soques enterrades, en el cas d'haver-hi hagut vinya anteriorment, o volem remenar la terra i pujar part del subsòl. Hem de tenir en compte que és una acció bastant agressiva.
Si volem afamar i tombar, sempre mirem que el fem estigui ben compostat, ja que si no, podríem tenir problemes de toxines i complicar la vida a algun cep acabat de plantar.
Per treure el màxim d'arrels, cal que una colla de persones vagin seguin darrera de la llaurada traient el màxim d'arrels possibles, de sota cap a sobre el llaurat.

Tria de varietats

2008-10-18T03:16:00.000-07:00

Abans de plantar una parcel.la hem de mirar quina varietat plantarem, i amb quin peu.
Com que nosaltres venem el raïm al celler el que fem és preguntar quines varietats els interessen a l'hora de vinificar, tenint però en compte que és el cep que s'ha d'adaptar al terreny, i no haver d'adaptar després el terreny a les necessitats d'aquell cep.

El pas següent seria parlar amb antics pagesos de la zona si saben o recorden en aquell indret quins conreus, varietats, produccions d'aquestes, aiguamolls, profunditat de terra, proximitat a la roca mare, feixes que s'hagin tret....

Fer un mostreig de sòl i subsòl i fer una analítica.
Tenint en compte aquests factors, triem quin és el peu i la varietat més adient, i dintre aquesta varietat el clon més adequat.

Procurant sempre anar a buscar el màxim de qualitat del producte final ens basarem en els següents factors:

Peu:

-Resistència amb la calç:
Seguim els consells de l'analítica

-Resistència amb la secada
Depèn molt de la textura del sòl
Proximitat a la roca mare
Pluviometria de la zona
Sobretot el consell del pagès que havia conreat la parcel.la abans, si diu que és molt secaner sens dubte fer-li cas.

-Compatibilitat amb la varietat:
Ens condicionarà també la varietat que hi haurà empeltada, si és molt productiva o vigorosa, o el sòl és molt fèrtil triarem un peu que més aviat el freni.
Si l'hem d'empeltar al tros, que sigui de fàcil sobreviure a l'empeltada.

En aquesta adreça es pot trobar un exel fet per l'incavi, que ajuda a triar un portaingert:
Aplicatiu sobre els peus de vinya

Varietat:

-Que sigui interessant per al celler que ens compra el raïm.

-Que tinguem constància que s'adaptarà bé al clima de la zona. Només aconseguirem que aporti al vi tota l'essència de la zona, si aconseguim que arribi bé al seu punt òptim de maduració alcohòlica i fenòlica.

-Època de brotació i maduració:
És important saber si és de brotació primerenca per si el terreny on l'hem de plantar és propens a glaçades primaverals.
Hem de tenir en compte quan serà el seu punt òptim de maduració per fer una planificació de la verema.

-Clon:
Depenent del terreny contrarestem amb un clon molt, mig, o poc productiu.
Ens fixem bé en les seves característiques per que s'adapti bé al lloc.

De totes maneres és bo tenir un viverista de confiança i refiar-se dels seus consells, i al final, com que comprem gairebé tot empeltat depenem bastant del producte que ens pugui oferir.

Terreny

2008-10-15T23:49:00.000-07:00

Tenim molt en compte els aspectes del terreny abans de plantar una vinya ja que ens condicionarà molt la forma de poder-la conrear.

Si el terreny és pla, i és possible plantar les passades com vulguem, orientaríem les passades N-S ja que la radiació solar seria homogènia per les dues cares del cep, però rares vegades es pot fer (jo no m'hi he trobat mai). Quan el cep estigui en producció ja jugarem amb el despampolat per poder ombrejar el raïm adequadament.

Normalment ens veiem condicionats per la forma de la parcel.la, o per les diferents pendents que hi ha al terreny.

Si la parcel.la és rectangular sempre mirem que les passades ens afavoreixin de cara a una bona mecanització, de manera que quedin el més llargues possibles i el mínim de cursalls .

Més important és poder treure les aigües de la parcel.la amb el mínim d'erosió, que la passada de llarg, tingui unes pendents de entre 3 i 5% i no faci basses pel mig.
De manera que, si en un terreny rectangular, per poder treure bé les aigües pel cap i no trenquin pel mig de les passades, evitar xaragalls i que se'ns emporti la terra fèrtil, hem de plantar en diagonal, sempre és millor.

També procurem donar sortida a les aigües de la manera més civilitzada possible, i si cal, partim la parcel.la en diferents parts, fem feixes, explanacions, rases i les canalitzacions que facin falta. Ho agraeixes o si no te'n penedeixes els més de 25 anys de vida de la vinya.

De totes maneres, si el terreny on hem de plantar hi ha hagut una bona fertilització, està ben estructurat, equilibrat i ric amb matèria orgànica, (o sigui, gairebé impossible) com menys moviments millor, si no, ens costarà alguns anys a tornar a tenir un bon sòl.

Cobertes

2008-10-11T05:13:00.000-07:00

En alguna vinya, ens trobem amb problemes d'erosió i un accés de vigor.
En aquests casos hem vist que una coberta permanent pot ser una bona solució.

La coberta la sembrem a la tardor quan hem acabat de collir, i ho fem amb una sembradora que vam adaptar per tal de poder sembrar directament sobre el rostoll de l'any passat entremig dels ceps. Aquesta sembradora ens permet al mateix temps tirar l'adob mineral per fer les correccions que ens indiquen les analítiques.
Durant l'hivern podem tirar fems per sobre si ho creiem convenient.

A la primavera, quan el cep ja es vol començar a moure és el moment que seguem la coberta, i al mateix temps trinxem les restes de la poda, i a sota el cep, ho herbicidem amb un glifosat.
Quan torna a brotar la civada que hem segat, segons la pluviometria, hi fem una passada total amb herbicida de contacte. Amb això aconseguim que ens quedi el sòl cobert per evitar l'erosió, i aquesta no suposi una competència hídrica pel cep.
Aquesta coberta ja no la lleurem més fins que ressembrem a sobre a la tardor.
El maneig que fem durant l'estiu, és una segada si creix massa, i una altre herbicidada a mig estiu si es preveu que el cep pot patir secada.