Replantar

Per replantar, va molt bé amb burxa, encara que no fa massa anys els havíem plantat tots així, aquest és un bon mètode per substituir falles entre ceps.
Es tracta d'un tub amb perforacions a la punta, que mitjançant pressió d'aigua, perfora el sòl i crea un fangueig a la punta que serveix per entonellar bé les arrels.
Un cop col·locat el cep, convé calçar-lo per mantenir la humitat al cep i no s'assequi l'arrel.

Plantar

La millor època per plantar, seria després dels freds rigorosos de l'hivern, i abans que comenci a a brotar la planta, entre febrer i abril.

Quan plantem ceps bords (actualment plantem tot empeltat): primer els desullem, deixant els dos o tres borrons de dalt, (segons llargada del peu) els altres els arranem bé fins baix, d'aquesta manera ens estalviarem de treure rebrots de la borda durant tota la vida d'aquest cep. Després esquilem una part de l'arrel si és molt llarga.

Quan plantem empeltat: aquests normalment ja vénen desullats, només tallar una part de l'arrel si és molt llarga i depenent del sistema que vulguem plantar.

És important, si hem de tenir varis dies el planter a casa, guardar-lo en un lloc fresc i humit, si no es poden esventar.

Fa anys els plantàvem amb perpal en sec, després ja ho fèiem amb una burxa connectada a la màquina de ensulfatar, que amb el fang que creava l'aigua a pressió, ja quedaven ben entonegats. Calçats i fora.

Actualment els plantem amb subsolador, que obre la terra, i seguidament col·loquem el planter.

La manera de marcar la distància entre ceps, ho fem mitjançant un filferro marcat, ben tensat de cap a cap del camp (un cordill variaria la distància entre ceps segons el tensat), i a cada senyal plantem un cep. Calçats i fora.

Marcar

Un cop tenim clar el què hem de plantar i com, passem a marcar el camp de com han d'anar orientades les passades i els marges que hem de deixar a les vores.

Primer marquem amb guix tota la vora amb els marges que ens interessin. La distància que deixarem entre la vora i el primer cep, serà d'entre 6 i 8 metres, si hi ha un camí o camp que podem trepitjar deixem el marge més estret, i si hi ha una paret, torrent o obstacle inamovible el deixarem sempre més ample. Quan les passades vénen de biaix passarem amb 5 metres, però mai deixarem el pas just que ens obligui a cada passada, anar a girar al cap.

Tenint el camp amb les mides preses i la orientació adequada, marquem la passada "guia" amb una canya a cada punta. A partir d'aquesta, a la distància de 2,60, i un angle de 90º, anem marcant totes les altres amb una canya a cada cap, fins arribar a la última, de manera que puguem estendre el filferro guia d'un costat a l'altre el més exacte possible.

Si les passades han de tenir més de 120 o 130 ceps farem un pas al mig, ja que ens facilitarà moltes feines. I algun any de collita abundant, collint amb la màquina, podrem buidar les torbes més sovint.
En cas de un camp amb corba, si és prou llarg, el partim en dues parts amb un pas ample al mig, i amb un angle adequat per tal de fer coincidir les passades d'un tram amb les de l'altre.

Marc de plantació

És important que perdem una mica de temps per dissenyar com aniran distribuïts els ceps per la plantació

Nosaltres fa anys que utilitzem un marc de plantació de 2.60 x 1.15 metres, i ens va bé tant per la mecanització com per la formació del cep.

Per la mecanització, és una bona distància entre passades de 2,60m, ja que passem bé amb el tractor portant eines de fins a 2m d'ample, i per moltes feines que passant un cop al mig és suficient.

Per la formació del cep, aquest entre línies de 2,60, (fins i tot orientades d'est a oest), és suficient per què li arribi una bona il·luminació diària a tota la superfície foliar (inclòs el raïm), pujant l'emparrat fins a 1,8m d'alçada. I amb l'entre ceps de 1.15, ens permet encabir de 6 a 8 brocades per cep en poda royat doble, de manera que queda una distància de 15 a 20 cm entre caps, suficient per poder tenir un fruit prou esponjat i airejat.

I una densitat de 2800 ceps/ha (depenent del marge de les vores) és un nombre adequat tenint en compte la pluviometria i el clima de la zona per anar a buscar una bona qualitat en el fruit.

Adobat de fons

El que vull explicar amb l'adobat de fons és el procés que fem després d'haver fet les pertinents explanacions (si no hi ha hagut més remei), despedregats, rases, drenatges ...

Si partim d'una terra ben estructurada, i abonada, és qüestió de no emprenyar-la gaire, com a molt una subsolada per facilitar el creixement de les arrels dels ceps quan els plantem. No podem pretendre anar a buscar un vi que ens transmeti l'essència i particularitats del terreny si aquest el tenim potes enlaire, desequilibrat i mal tractat.

Per no partir de zero el millor és fer un anàlisis:

-De sòl:
Per saber la textura, composició i possibles carències.

-Del subsòl:
Per si pot ser interessant tombar la terra i passar part del subsòl a sobre.

Exemple d'una analítica complerta del camp que volem plantar:


Amb aquesta analítica, observacions i l'orientació d'adobat, ja tenim una mica més clar cap a on hem d'anar.

Podem tirar fems si ens recomana aportar matèria orgànica, encara que si esta molt alt d'algun mineral, ja ho compensarem després incorporant cobertes vegetals.

Equilibrarem de nutrients tal com ens recomana l'orientació d'adobat.

Per finalitzar estubem la terra el més fondo que podem (1m si pot ser) amb subsolador passant varies vegades de tort i través fins que estem ben segurs d'haver enfonsat l'eina el màxim de fondària per tot el camp. Així ajudarem al nou planter a poder desenvolupar més fàcilment l'arrel.

Només tombem amb el monosorc quan volem treure arrels i soques enterrades, en el cas d'haver-hi hagut vinya anteriorment, o volem remenar la terra i pujar part del subsòl. Hem de tenir en compte que és una acció bastant agressiva.
Si volem afamar i tombar, sempre mirem que el fem estigui ben compostat, ja que si no, podríem tenir problemes de toxines i complicar la vida a algun cep acabat de plantar.
Per treure el màxim d'arrels, cal que una colla de persones vagin seguin darrera de la llaurada traient el màxim d'arrels possibles, de sota cap a sobre el llaurat.

Tria de varietats

Abans de plantar una parcel.la hem de mirar quina varietat plantarem, i amb quin peu.
Com que nosaltres venem el raïm al celler el que fem és preguntar quines varietats els interessen a l'hora de vinificar, tenint però en compte que és el cep que s'ha d'adaptar al terreny, i no haver d'adaptar després el terreny a les necessitats d'aquell cep.

El pas següent seria parlar amb antics pagesos de la zona si saben o recorden en aquell indret quins conreus, varietats, produccions d'aquestes, aiguamolls, profunditat de terra, proximitat a la roca mare, feixes que s'hagin tret....

Fer un mostreig de sòl i subsòl i fer una analítica.
Tenint en compte aquests factors, triem quin és el peu i la varietat més adient, i dintre aquesta varietat el clon més adequat.

Procurant sempre anar a buscar el màxim de qualitat del producte final ens basarem en els següents factors:

Peu:

-Resistència amb la calç:
Seguim els consells de l'analítica

-Resistència amb la secada
Depèn molt de la textura del sòl
Proximitat a la roca mare
Pluviometria de la zona
Sobretot el consell del pagès que havia conreat la parcel.la abans, si diu que és molt secaner sens dubte fer-li cas.

-Compatibilitat amb la varietat:
Ens condicionarà també la varietat que hi haurà empeltada, si és molt productiva o vigorosa, o el sòl és molt fèrtil triarem un peu que més aviat el freni.
Si l'hem d'empeltar al tros, que sigui de fàcil sobreviure a l'empeltada.

En aquesta adreça es pot trobar un exel fet per l'incavi, que ajuda a triar un portaingert:
Aplicatiu sobre els peus de vinya

Varietat:

-Que sigui interessant per al celler que ens compra el raïm.

-Que tinguem constància que s'adaptarà bé al clima de la zona. Només aconseguirem que aporti al vi tota l'essència de la zona, si aconseguim que arribi bé al seu punt òptim de maduració alcohòlica i fenòlica.

-Època de brotació i maduració:
És important saber si és de brotació primerenca per si el terreny on l'hem de plantar és propens a glaçades primaverals.
Hem de tenir en compte quan serà el seu punt òptim de maduració per fer una planificació de la verema.

-Clon:
Depenent del terreny contrarestem amb un clon molt, mig, o poc productiu.
Ens fixem bé en les seves característiques per que s'adapti bé al lloc.



De totes maneres és bo tenir un viverista de confiança i refiar-se dels seus consells, i al final, com que comprem gairebé tot empeltat depenem bastant del producte que ens pugui oferir.

Terreny

Tenim molt en compte els aspectes del terreny abans de plantar una vinya ja que ens condicionarà molt la forma de poder-la conrear.

Si el terreny és pla, i és possible plantar les passades com vulguem, orientaríem les passades N-S ja que la radiació solar seria homogènia per les dues cares del cep, però rares vegades es pot fer (jo no m'hi he trobat mai). Quan el cep estigui en producció ja jugarem amb el despampolat per poder ombrejar el raïm adequadament.

Normalment ens veiem condicionats per la forma de la parcel.la, o per les diferents pendents que hi ha al terreny.

Si la parcel.la és rectangular sempre mirem que les passades ens afavoreixin de cara a una bona mecanització, de manera que quedin el més llargues possibles i el mínim de cursalls .

Més important és poder treure les aigües de la parcel.la amb el mínim d'erosió, que la passada de llarg, tingui unes pendents de entre 3 i 5% i no faci basses pel mig.
De manera que, si en un terreny rectangular, per poder treure bé les aigües pel cap i no trenquin pel mig de les passades, evitar xaragalls i que se'ns emporti la terra fèrtil, hem de plantar en diagonal, sempre és millor.



També procurem donar sortida a les aigües de la manera més civilitzada possible, i si cal, partim la parcel.la en diferents parts, fem feixes, explanacions, rases i les canalitzacions que facin falta. Ho agraeixes o si no te'n penedeixes els més de 25 anys de vida de la vinya.

De totes maneres, si el terreny on hem de plantar hi ha hagut una bona fertilització, està ben estructurat, equilibrat i ric amb matèria orgànica, (o sigui, gairebé impossible) com menys moviments millor, si no, ens costarà alguns anys a tornar a tenir un bon sòl.