Repoda

En algunes varietats primerenques, va bé deixar la brocada llarga durant la poda d'hivern, i al principi de la primavera, quan ja s'inflen els borrons, passar a podar curt.
Amb aquesta pràctica s'aconsegueix retardar la brotada 8 o 10 dies i amb una mica de sort, evitar alguna glaçada primaveral.
Els sarments, normalment comencen a brotar per la punta, de manera que quan borrona, si l'escapcem l'obliguem a tornar a brotar.
No convé repodar massa tard, ja que podem tenir dues brotacions, i diferents maduracions.

Prepoda

El fet de prepodar, fa que ens estalviem moltes hores de poda, es calcula que t'estalvies entre un 30 i un 40 % de mà d'obra, sempre depenent de la forra de sarments que tinguin els ceps.
Ho fem amb la prepodadora de discos, que té l'avantatge de deixar el sarment bastant trinxat, facilitant més la poda i la seva descomposició (gairebé no cal passar a trinxar després). I en contra, si tenim alguna infecció al sarment, serà més difícil de treure'ls de la vinya, encara que he vist alguna màquina de veremar que portava la prepodadora i el tren de recollida acoblats, i permetia anar recollint tots els sarments trinxats a les seves torbes, i fins i tot empaquetar-los posteriorment i vendre'ls per coure calçots.
De totes maneres, si tenim un sòl sa i amb un sistema biològic ric (cosa complicada), amb les pluges de la primavera i incorporant els sarments juntament amb les cobertes o herbes d'hivern, fàcilment se'ns descompondran.

Normalment com més vell és el cep, més llargs deixem els sarments ja que tenen les brocades més llargues i perillen més d'esqueixar-se.
També deixem llarg el chardonnay, per podar-lo més tard (just quan comença a brotar) i intentar esquivar les últimes glaçades primaverals.

Poda en verd

Nosaltres de la poda en verd en diem esbrollar.
Aquesta tècnica consisteix en treure els brots que no ens interessen un cop han brotat.
Normalment esperem que facin entre 10 i 50 cm per portar a terme l' operació, encara que amb la quantitat que hem de fer comencem molt aviat i acabem bastant més tard.
Si comencem massa d'hora, ens trobem que hi ha molts brots que son molt petits o encara no han sortit.I si ho allarguem massa, costen més de treure, s'hi està més estona i deixem ferides innecessàries que poden afectar els brots restants.

Per esbrollar, primer ens fixem amb la varietat, producció que porta i l'edat del cep.
Un cep molt jove (de3º o 4º any), de ben segur que traurà molts raïms que difícilment podrà madurar amb condicions. El que fem és treure-li molta vegetació i deixar-li com a màxim 2 o 3 brots per brocada. I si és necessari, més endavant, es pot passar a aclarir raïms. Potser és millor deixar mes brots amb menys raïm que menys brots pel mateix raïm.
En un cep de més anys deixem dos o tres brots a la brocada (depenent de varietat i producció) i un per rebaixar, ja que aquest en servirà a la poda com a brocada per no haver d'allargar-les innecessàriament i provocar ferides grosses.
Es bo quan s'esbrolla pensar amb la poda, igual que quan es poda pensar en que s'hauran d'esbrollar després.
Per tant, hem d'adequar tant la poda en sec com en verd a la capacitat productiva del cep i al seu vigor.
Si podem curt a un cep molt vigorós ens trobarem que brotarà molt per la soca, potser no traurà molts raïms, però s'ens dispararà la poca vegetació que deixem i envellirà prematurament abans de la verema.
Si podem massa llarg, traurà més raïms, però si no té prou vigor, no aconseguirem la superfície foliar necessària per poder madurar el raïm en bones condicions.
Una bona opció és adequar el vigor del cep, segons la producció que volem, mitjançant la fertilització i el maneig del sòl.

Esquema poda formació

En aquest croquis vull explicar una mica per sobre els passos que seguim els primers any de poda de formació.


Després de deixar arrelar els ceps el primer any, durant l'època de repòs hivernal, el podem deixant només un petit sarment amb dos borrons.
A la primavera, deixem créixer el brot que puja més recte possible (estacant-lo a la canya tutora) i l'escapcem quan arriba a l'alçada del filferro guia.
Deixem créixer dos cabriols just per sota, que els guiarem i estacarem a banda i banda del filferro.
Quan arriben altre cop a l'hivern contarem 5 o 6 borrons per banda,(depenent de l'allargada del sarment) i tallem el sarment, de manera que al brotar, triarem els 3 o 4 brots per banda que ens semblin més idonis per formar el cep.


Dels 3 o 4 sarments que haurem deixat a la primavera quan arribi el repòs hivernal hi deixarem 2 o 3 borrons a cadascun.
A partir d'aquí any rere any procurem que ens quedin 2 o 3 borrons per brocada, 3 o 4 brocades per banda del cep de manera que tinguem els sarments ben repartits, entre 12 i 16 borrons per cep, i intentant, sempre que sigui possible, rebaixar el màxim les brocades evitant que se'ns escapin els ceps amb alçada i ens perdi eficàcia l'emparrat.

Poda de producció

Per poder realitzar una bona poda, el millor és conèixer bé la planta, i adequar-hi la que s'hi adapti millor.

Si tenim uns ceps molt vigorosos, per no passar-nos de producció i obtenir una bona qualitat, podem podar més curt, encara que no solucionarem del tot el problema, ja que a la primavera tindrem molta feina a treure esbrollims i els raïms seran més grossos ( si no vigilem, podrits i tot), haurem d'escapçar els sarments per un creixent excessiu, i no tindran fulla jove a l'hora de madurar el raïm. Per poder frenar un cep és millor amb la fertilització (capes vegetals...) que no pas amb la poda.

Si per contra, tenim ceps més dèbils, millor no intentem podar llarg, ja que trauran molts raïms, els serments no creixeran gaire, i amb una insuficient superfície foliar, no aconseguirem un fruit de qualitat.

Poda de formació

La poda de formació és la que comencem a fer a partir del segon any, que va des que brota del portaempelt fins que cobreix l'espatllera de l'emparrat.

Després de plantar el cep, el deixem arrelar durant un any, i a l'hivern el podem de manera que en el empelt només hi quedin un parell de borrons.
A la primavera, a punt de brotar, hi clavem la canya guia, per un cap ben arrambada al cep, i l'altre l'ancorem bé al filferro de l'emparrat.

Dels brots que surtin, aprofitarem el més centrat i que pugi més recte amunt, i l'anirem lligant a la canya fins a l'alçada del filferro. Un cop allà l'escapcem i deixarem que creixin un parell de cabriols de manera que s'estenguin banda i banda de l'espatllera.

Ja serà a l'hivern quan el podarem a la mida, de manera que quedi una bona separació entre ceps, i els estacarem bé al filferro amb dos lligams per braç com a mínim.

Quan brotin a la primavera, aquest ceps de primer any de producció, només deixarem 3 o 4 brots per braç, i amb aquests, els hi farem caure la meitat de raïms si veiem que van molt carregats.
És important aquest primer any procurar per una bona formació del cep, per damunt de la producció.