Prepoda

El fet de prepodar, fa que ens estalviem moltes hores de poda, es calcula que t'estalvies entre un 30 i un 40 % de mà d'obra, sempre depenent de la forra de sarments que tinguin els ceps.
Ho fem amb la prepodadora de discos, que té l'avantatge de deixar el sarment bastant trinxat, facilitant més la poda i la seva descomposició (gairebé no cal passar a trinxar després). I en contra, si tenim alguna infecció al sarment, serà més difícil de treure'ls de la vinya, encara que he vist alguna màquina de veremar que portava la prepodadora i el tren de recollida acoblats, i permetia anar recollint tots els sarments trinxats a les seves torbes, i fins i tot empaquetar-los posteriorment i vendre'ls per coure calçots.
De totes maneres, si tenim un sòl sa i amb un sistema biològic ric (cosa complicada), amb les pluges de la primavera i incorporant els sarments juntament amb les cobertes o herbes d'hivern, fàcilment se'ns descompondran.

Normalment com més vell és el cep, més llargs deixem els sarments ja que tenen les brocades més llargues i perillen més d'esqueixar-se.
També deixem llarg el chardonnay, per podar-lo més tard (just quan comença a brotar) i intentar esquivar les últimes glaçades primaverals.