Malalties de fusta

Aquesta és una de les amenaces que més preocupen actualment, a partir d'una certa edat, danyen el cep progressivament, minvant la producció i acabant amb la seva mort.
Les tres principals malaties que coneixem són el braç mort, l'eutipiosi i la esca o llampat.
Causat per diferents agents patògens, els símptomes dels dos primers són molt iguals, i el llampat, conegut de fa més temps, té moltes similituds, però uns efectes més ràpids amb la mort dels vasos de la planta.

Les podrem distingir quan, la planta a plena brotada, veiem que el brot és escarransit, grogós, começa a afectar per les brocades del cap i es va estenent per tot el cep. Les fulles solen presentar un dibuix interior de color diferent que va reseguint el relleu exterior de la fulla.
A l'hivern quan podem el cep i tallem un braç, podem observar com la zona afectada es va estenent per tota la soca en forma de tall de formatge.
Antigament se solucionava amb tractaments d'arsenit sòdic, però retirat per la seva gran toxicitat, actualment no hi ha mesures de control que siguin efectives.
Només mitjançant mètodes culturals podrem mirar de frenar-ho.
Algunes de les pràctiques aconsellades poden ser
-Comprar el planter a un viver que puguin certificar la sanitat de la planta.
-Evitar fer ferides grans al cep.
-Abans s'aconsellava endarrerir la poda, però els últims estudis recomanen avançar-la.
-Pintar les ferides amb algun producte tipus metiltiofanat (prohibit a curt o mig termini).
-Retirar la fusta de poda de la vinya (o intentar que es descompongui el més ràpid possible).
-Procurar un estat el més saludable possible per la planta, amb una bona fertilització.
Les infeccions es produeixen via aèria, i fins a 5Km de distància, per tant, encara que desinfectem les eines de tall no és garantia de no transmissió de malalties. Si que és interessant cremar tota la fusta que es retiri de la vinya (sempre es pot aprofitar per fer una bona calçotada...).