Reempelt a terra

El que no li agradi ajupir l'esquena, millor que no ho provi...
Aquest empelt va molt bé per quan hi ha algun accident amb l'estripadora o l'interceps i talles algun cep, i aprofites la tardor, abans de veremar, per intentar arreglar aquests incidents.

Primer agafem algun sarment que ja sigui ben pellat, i el tallem a dos borrons deixant un bon tros al capdavall per fer la cunya, i en traiem les fulles, rebrots i circells que hi pugui haver.

El següent pas és agafar el cep escapçat, i treure-li tota la pell morta que hi pugui haver al voltant, per tal de poder fer una bona incisió a la pell viva. Igual que amb l'empelt de tardor, farem que a la cunya de l'aixel, un costat quedi bastant cec i l'altre més pla, ja que aquest ens ha de coincidir amb pell tallada del cep.

Ho lliguem ben fort amb una ràfia i ja el podem tapar.
És important que quedi ben tapat tot l'aixel, ja que a finals d'agost encara podria esclatar el borró.
Si el cep escapçat és jove, es pot fer una empeltada tipus primavera, empeltat ara a la tardor per sobre, i ben calçat que no broti fins la primavera.

Empeltada de primavera

Aquest tipus d'empeltada és la que hem fet servir més, ja que és molt ràpida i és bastant efectiva, encara que actualment plantem tot empeltat, i només empeltem al tros en cas d'algun accident amb l'arada, que llavors aprofitem el peu per empeltar a sobre.
Es fa a la primavera, en ple moviment de la saba.

Descalcem el cep, sempre procurant no pelar-lo, ja que si malmetem la pell, perilla l'èxit de l'empeltada.
El primer escapcem el peu a un parell de dits sota la superfície, que sigui fàcil de calçar, i segons el diàmetre, triar el sarment que més s'hi assembli. Tallem el sarment a dos borrons, i al capdavall hi fem la cunya deixant el primer borró al costat. Procurem que ens quedi una superfície bastant llarga i ben centrada de cunya, de la mateixa manera que intentarem que el costat que anirà a fora tingui una mica més de gruix, així forçarem el contacte de la pell de l'aixel amb la del peu.
Ja podem esberlar el peu pel centre la mateixa profunditat que l'allargada de la cunya de l'aixel, i li clavem procurant que encaixin bé les pells de l'exterior d'un costat del peu amb les de l'aixel.
Un cop ben encaixat ho lliguem ben fort amb una ràfia, espart, o cinta adhesiva de pintor. Tota la vida ho havíem fet amb ràfia, però s'havien donat alguns casos de mossegades de senglar atret per la seva olor. Llavors vam provar amb cinta de pintor, que potser no estreny prou, i l'espart que també va bé.
Es calça deixant un borró que tregui el cap, i pot tardar entre 15 dies o un parell de mesos a brotar.

Aquest sistema també permet fer-ho amb una maquineta per fer els aixels. Potser no és tant personalitzat per cada peu, però és molt més ràpid i còmode, ja que prepares les cunyes assegut còmodament a casa, i és molt més ràpid després d'anar empeltant.

Empeltada anglesa

Aquesta empeltada la practica el Jaume Brostenga, i pot ser bastant efectiva, ja que tenen molta superfície de contacte a tot el volt de la pell.
Aquest tipus d'empelt es fa a la primavera, amb moviment de saba.
Tant el peu com l'agulla es tallen a l'esbiaix. Llavors se'ls fa un tall vertical al centre per tal de fer-los encaixar el màxim de tros possible.
Se'ls lliga ben fort amb espart o ràfia i es calça que quedi ben tapat que no s'esventi.
Aquest tipus d'empelt s'utilitza bastant amb fruiters.

Empeltada de tardor

Aquesta empeltada és la que el meu avi feia servir més, ja que a la primavera brota abans i es poden reempeltar les falles, encara que també porta més feina.
Primer preparem l'aixel o agulla, tallant un tros de sarment, en el que hi hagi un parell de borrons. Al capdavall hi fem la punxa procurant que una banda quedi més xata qua l'altre.
Un cop descalçat el peu li fem un tall al costat, on hi fem coincidir l'agulla, procurant que la part més xata quedi a l'interior, i a l'exterior, una banda de la pell com a mínim, coincideixi amb la pell tallada del peu.
Un cop col.locat l'aixel, ho immobilitzem bé, lligant amb tros de ràfia o espart, que fan molta força i son biodegradables.
Ho calcem amb molt de compte, procurant no moure l'aixel, i el tapem completament per passar l'hivern i que les gelades no afectin als borrons.
A la primavera, ho descalcem amb molt de compte just per sobre de l'empelt, (si volem anar més avall correm el risc de malmetre'l) tallem el peu bord deixant-hi un parell de centímetres. Deixem l'aixel ben dret sense moure'l gaire, i ja brotarà formant un nou cep.
Si té la cama una mica gruixuda també hi podem fer dos empelts, les possibilitats d'agafar són més grans

Reempeltada

Aquest article és per mostrar una forma de reempeltar un cep vell a mitja cama, que vaig poder veure a la finca de l´Oller del Mas i em va semblar molt interessant.

En una vinya vella de més de 10 anys, de ull de llebre que ja no semblava interessant, es decideix reempeltar de Picapoll.
La tècnica escollida és una que es fa molt a Califòrnia, que es tracta de fer una aixel (agulla) de només un borró, i deixar el tros just de fusta per tal de que encaixi en el tall fet a la soca i que les pells puguin tenir bona afinitat.
Al cep vell només se li deixa una brocada al cap de munt com a tirassaves.
A la soca es treu la pell morta de la superfície, i es fa un tall transversal relativament profund, i a uns 2-3 cm per sobre se li fa coincidir una bona pelada de tal manera que quedi al descobert un bon tros de tall viu.

En aquest tall se li injerta l'aixel, intentant fer coincidir les pells d'un costat de l'agulla, i es clava ben endins.

Després ja es pot lligar amb una cinta especial (tipus teflon) que es descomposta amb el temps.

En finalitzar, es pot fer un tall al peu de la soca per tal que el vigor del cep no escupi l'aixel.