Incorporar cobertes

Aquest any ha fet un hivern plujós, i les cobertes han crescut força, això vol dir que quan les trinxem podrem incorporar força matèria orgànica (que prou falta ens fa).
Amb les veces i la cibada trinxada ja ens queda un bon "mulxing", que ens aguantaria la humitat, però al rebrotar ens crearia competència hídrica al cep, i si para de ploure i ens ve un estiu eixut, pobrets ceps no s'ho mereixen.


Si ho tombem amb els discos ens queda prou trinxat i força barrejat amb la terra.

Neu

Tal com diuen aquí els avis "any de neu, any de Déu", i és que no hi ha millor regada que una bona nevada
A part de ser una bona imatge de postal, és ben cert, que si una vinya ve ben regada per un generós tardor-hivern, ens podem mirar la primavera amb uns altres ulls (sobretot els que no disposem de reg de suport).

Escampar fems

De fet, tirar fems és la forma més antiga d'abonar la terra, com també crec, que anar escampant fems de forma periòdica a la vinya, és una manera natural d'intentar mantenir un sòl més equilibrat i estructurat.
Un dels problemes és que és molt costós, i si ens passem amb quantitat, podem tenir problemes de massa vigor al cep i podrit al raïm si l'any li és favorable.
Nosaltres tirem el fem fresc (és el més pràctic), encara que seria molt millor compost. De totes maneres, en un cultiu com la vinya penso que té temps per descompondre's i arribar-lo a trobar el cep, encara que no sigui el mateix any.
Depenent de les vinyes tirem fems durant l'hivern cada 3 anys passada per altre, encara que, si alguna vinya ho necessita, ho fem 2 anys seguits.

Adob mineral

També apliquem l'adob localitzat amb reia, però més que fer-ho de forma sistemàtica ho fem quan veiem que els ceps tenen alguna mancança, deficiència, falta de vigor...
El tipus d'adob que apliquem normalment, és un granulat amb un 30% de matèria orgànica i mineral de 4 N 4P 8K, i ho fem colgat amb reia al centre de la passada i alternant una per altre.
Tant ho apliquem a la primavera com a la tardor, depenent de l'any, la feina... Potser aplicat a la primavera, el cep aprofita més bé el nitrogen, però si el tirem a la tardor dóna la sensació que quan brota ja el té més assimilat després de les pluges d'hivern.

Adob en verd

Per obtenir uns raïms equilibrats i de qualitat, necesiterem que la planta estigui sana i ben elimentada. I per aconseguir-ho és necessari tenir una bona estructura del sòl i un bon equilibri de minerals disponibles per la planta.
Només aconseguirem un sòl equilibrat si li aportem tots els nutrients necessaris.
Per saber què hi hem d'aportar, és necessari fer una analítica mínima de NPK + matèria orgànica.
En les últimes analítiques hem vist que anem passats de fòsfor (P), molt baixos de matèria orgànica i la resta nivells normals.
Com aportar matèria orgànica?
Si tirem massa fems ens podem passar de minerals i sobretot nitrogen, amb els conseqüents problemes de podridura entre altres.
Les cobertes temporals ens permeten crear matèria orgànica, sense alterar massa la balança de nutrients.
Aprofitem la parada vegetativa del cep per poder sembrar verd entre fileres, i a la primavera poder incorporar tota aquesta matèria la sòl.
Només sembrem una passada per altre, ja que la pluviometria ens limita, i abans que el cep arrenqui el brot, ja hem de matar tota l'herba perquè no ens faci competència amb la planta.
Aquesta coberta temporal la solem fer de veces (15%) i civada. També hi barregem naps i colza, ja que si l'any va bé, és un bon recurs productiu de matèria orgànica.
A sobre la coberta tirem la resta de poda, que la trinxem juntament amb la massa vegetal, i ho incorporem tot al sòl, tenim una bona relació carboni-nitrogen que facilita el seu compostatge.
Amb aquesta tècnica aconseguim sobretot millorar l'estructura del sòl.

Característiques de l'adobat

Crec que l'adobat no se li dóna la importància que realment té. Les conseqüències d'aquest tindran un efecte directe al cep, raïm, i lògicament al vi.

Abans només abonàvem a base de colgar compostos, minerals i orgànics prefabricats, directament al subsòl amb reia, pensant que aquests compostos ja són equilibrats, i aporten a la planta tot el que necessita per recuperar el fruit que li extraiem. Però després de començar a fer anàlisis a algunes parcel·les ens vam adonar que el desequilibri era molt alt.
Hem de respectar la naturalesa del sòl, ja que això ens dóna un caràcter determinat al producte final. No podem pretendre tenir un vi ben estructurat, si ni el cep ni el sòl d'on s'alimenta ho està.

Si anem al bosc d'una zona determinada, tindrà unes característiques determinades, pròpies del lloc, del clima, de la història d'aquell sòl, amb completa harmonia vers l'entorn, en un equilibri natural.
En un monocultiu com la vinya, és impossible mantenir aquest tipus d'equilibri, però podem intentar acostar-nos-hi, o si més no, no anar en direcció contrària.

Moltes vegades parlem del "terroir" d'un vi, de les seves particularitats que el fan diferent, però ja sigui per modes, gustos, comoditats de cultiu, rendiments econòmics o estratègies de màrqueting, ens allunyem del caràcter propi que hauria de tenir.

Si tenim un sòl estructurat i ben equilibrat, fàcilment el raïm que en surti tingui aquestes característiques. Per poc bé que ho facin els enòlegs, el vi resultant, ens agradarà més o menys, però segur que expressarà i descriurà fidelment el seu origen.
També hem de tenir en compte que un sòl en bones condicions es traduirà en una planta més resistent i saludable. Es clar que és una cosa fàcil de dir i no tant de fer.

Adobat de fons

El que vull explicar amb l'adobat de fons és el procés que fem després d'haver fet les pertinents explanacions (si no hi ha hagut més remei), despedregats, rases, drenatges ...

Si partim d'una terra ben estructurada, i abonada, és qüestió de no emprenyar-la gaire, com a molt una subsolada per facilitar el creixement de les arrels dels ceps quan els plantem. No podem pretendre anar a buscar un vi que ens transmeti l'essència i particularitats del terreny si aquest el tenim potes enlaire, desequilibrat i mal tractat.

Per no partir de zero el millor és fer un anàlisis:

-De sòl:
Per saber la textura, composició i possibles carències.

-Del subsòl:
Per si pot ser interessant tombar la terra i passar part del subsòl a sobre.

Exemple d'una analítica complerta del camp que volem plantar:


Amb aquesta analítica, observacions i l'orientació d'adobat, ja tenim una mica més clar cap a on hem d'anar.

Podem tirar fems si ens recomana aportar matèria orgànica, encara que si esta molt alt d'algun mineral, ja ho compensarem després incorporant cobertes vegetals.

Equilibrarem de nutrients tal com ens recomana l'orientació d'adobat.

Per finalitzar estubem la terra el més fondo que podem (1m si pot ser) amb subsolador passant varies vegades de tort i través fins que estem ben segurs d'haver enfonsat l'eina el màxim de fondària per tot el camp. Així ajudarem al nou planter a poder desenvolupar més fàcilment l'arrel.

Només tombem amb el monosorc quan volem treure arrels i soques enterrades, en el cas d'haver-hi hagut vinya anteriorment, o volem remenar la terra i pujar part del subsòl. Hem de tenir en compte que és una acció bastant agressiva.
Si volem afamar i tombar, sempre mirem que el fem estigui ben compostat, ja que si no, podríem tenir problemes de toxines i complicar la vida a algun cep acabat de plantar.
Per treure el màxim d'arrels, cal que una colla de persones vagin seguin darrera de la llaurada traient el màxim d'arrels possibles, de sota cap a sobre el llaurat.