Ventades

És la primera vegada que ens hi trobem, però és un bon mal de cap quan et trobes més de mitja passada tombada pel vent. Sobretot quan la vegetació es grossa (això ha ajudat a tombar-se) i el raïm en ple verol.
Aquests pals interiors de 1,25 mm de gruix, per la llargada que tenen, potser són flacs, encara que siguin ben acerats. Sobretot en un any que ha crescut tant la vegetació, gràcies a les pluges.
Primer vam haver d'aixecar-ho i després canviar els pals ja que aquests estaven inservibles.
Moltes vegades el que passa és que els pals estan poc clavats i s'arrenquen, però en aquest cas els pals estaven clavats uns 60 cm i el terra no era tou. Realment hi va fer un bon cop d'aire per torçar una dotzena de pals així.

Sistema d'emparrat

Al llarg d'uns quants anys hem vist que aquest sistema és el que va millor per la mecanització, i aconseguir una bona qualitat de raïm a la vinya.

Clavem els pals intermijos cada 5 ceps i entremig de dos.
Si la cara oberta del pal està d'esquena al sol evitarem que les vespes hi facin tants nius (que sempre t'endús algun ensurt o picada al maneig de la vegetació).

Els del cap els clavem en diagonal i entremig del primer i el segon cep, de manera que el tensor del cap coincideix amb aquest primer cep. D'aquesta manera queda més a la vista i evita enganxades accidentals.


Per tant els contrapuntes els clavarem ben ajustats al primer cep.

Si els pals medeixen 2,30m i els clavem uns 60 cm i ens queda una alçada superficial de 170 cm.
El primer filferro el fixem a 75-80 cm.
Després de fer varies proves entre 60 i 90 cm, pràcticament no hi ha diferència a la qualitat de fruit, i ens va semblar que la millor postura de l'esquena per treballar el cep és a aquesta alçada.


Per sobre del filferro guia que servirà per emparrar el cep, hi posem dos parells de filferros que en diem els "telègrafs" per poder conduir la vegetació.
És molt important que la vegetació estigui ben conduïda i repartida per aprofitar el màxim de claror, evitar que pugui tapar el raïm i aconseguir el màxim d'aireació.
Els telègrafs els separarem entre si, més o menys segons la varietat, ja que hi ha varietats com el merlot que pengen molt i necessiten que estiguin més junts entre si.

Materal de l'emparrat

Fa anys que utilitzem més o menys el mateix sistema, potser amb algunes variacions per anar-lo millorant.

De fa anys utilitzem els pals de la marca Linus que per resistència, rigidesa i galvanitzat, sempre ens han donat bon resultat.







Els primers que vam utilitzar van ser de fusta, però són més difícils de manejar i amb els anys de collita mecànica es trenquen molt (els hem substituït tots per metàl·lics, excepte els del cap).

Fem servir els pals intermedis de 2,20 m i 2,30 m, i els del cap de 2,20 és suficient.






Com a anclatge punter utilitzem varilles reas de 16 miimetres de diàmetre, i d'1 metre de llarg i una anella soldada de capçalera perquè no s'escapi el cable tensor del cap.

Per filferros utilitzem galvanitzats de 2.2 mm com a tutor, i de 2 mm pel telègraf que aguantarà la vegetació.





El filferro del tutor l'ancorem al cap mitjançan suports gripple, que ens permet tensar amb facilitat a la instal.lació.



Els filferros del telègraf, van agafats a unes cadenes, que s'aguanten al pal punter mitjançant una forquilla que permet tibar i afluixar segons necesitat.