Empeltada de primavera

Aquest tipus d'empeltada és la que hem fet servir més, ja que és molt ràpida i és bastant efectiva, encara que actualment plantem tot empeltat, i només empeltem al tros en cas d'algun accident amb l'arada, que llavors aprofitem el peu per empeltar a sobre.
Es fa a la primavera, en ple moviment de la saba.

Descalcem el cep, sempre procurant no pelar-lo, ja que si malmetem la pell, perilla l'èxit de l'empeltada.
El primer escapcem el peu a un parell de dits sota la superfície, que sigui fàcil de calçar, i segons el diàmetre, triar el sarment que més s'hi assembli. Tallem el sarment a dos borrons, i al capdavall hi fem la cunya deixant el primer borró al costat. Procurem que ens quedi una superfície bastant llarga i ben centrada de cunya, de la mateixa manera que intentarem que el costat que anirà a fora tingui una mica més de gruix, així forçarem el contacte de la pell de l'aixel amb la del peu.
Ja podem esberlar el peu pel centre la mateixa profunditat que l'allargada de la cunya de l'aixel, i li clavem procurant que encaixin bé les pells de l'exterior d'un costat del peu amb les de l'aixel.
Un cop ben encaixat ho lliguem ben fort amb una ràfia, espart, o cinta adhesiva de pintor. Tota la vida ho havíem fet amb ràfia, però s'havien donat alguns casos de mossegades de senglar atret per la seva olor. Llavors vam provar amb cinta de pintor, que potser no estreny prou, i l'espart que també va bé.
Es calça deixant un borró que tregui el cap, i pot tardar entre 15 dies o un parell de mesos a brotar.

Aquest sistema també permet fer-ho amb una maquineta per fer els aixels. Potser no és tant personalitzat per cada peu, però és molt més ràpid i còmode, ja que prepares les cunyes assegut còmodament a casa, i és molt més ràpid després d'anar empeltant.