Poda en verd

Nosaltres de la poda en verd en diem esbrollar.
Aquesta tècnica consisteix en treure els brots que no ens interessen un cop han brotat.
Normalment esperem que facin entre 10 i 50 cm per portar a terme l' operació, encara que amb la quantitat que hem de fer comencem molt aviat i acabem bastant més tard.
Si comencem massa d'hora, ens trobem que hi ha molts brots que son molt petits o encara no han sortit.I si ho allarguem massa, costen més de treure, s'hi està més estona i deixem ferides innecessàries que poden afectar els brots restants.

Per esbrollar, primer ens fixem amb la varietat, producció que porta i l'edat del cep.
Un cep molt jove (de3º o 4º any), de ben segur que traurà molts raïms que difícilment podrà madurar amb condicions. El que fem és treure-li molta vegetació i deixar-li com a màxim 2 o 3 brots per brocada. I si és necessari, més endavant, es pot passar a aclarir raïms. Potser és millor deixar mes brots amb menys raïm que menys brots pel mateix raïm.
En un cep de més anys deixem dos o tres brots a la brocada (depenent de varietat i producció) i un per rebaixar, ja que aquest en servirà a la poda com a brocada per no haver d'allargar-les innecessàriament i provocar ferides grosses.
Es bo quan s'esbrolla pensar amb la poda, igual que quan es poda pensar en que s'hauran d'esbrollar després.
Per tant, hem d'adequar tant la poda en sec com en verd a la capacitat productiva del cep i al seu vigor.
Si podem curt a un cep molt vigorós ens trobarem que brotarà molt per la soca, potser no traurà molts raïms, però s'ens dispararà la poca vegetació que deixem i envellirà prematurament abans de la verema.
Si podem massa llarg, traurà més raïms, però si no té prou vigor, no aconseguirem la superfície foliar necessària per poder madurar el raïm en bones condicions.
Una bona opció és adequar el vigor del cep, segons la producció que volem, mitjançant la fertilització i el maneig del sòl.