Ous de corc

En aquesta imatge podem veure 3 o 4 ous de corc de raïm (Lobesia Botrana) que si som capaços de poder fer un seguiment  de la seva evolució (juntament amb les trampes de confusió sexual), podrem millorar l'efectivitat, sobretot en precisar el moment oportú de l'aplicació del producte que volem utilitzar.
Aquests són bastat verds, de color blanquinós, després passaran a groc i finalment podrem veure un cap negre que està a punt de eclosionar, i seguidament el corc ja entra dins el gra de raïm.

Afectació per glifosat

Si tenim alguna afectació lleu per glifosat, notarem que les parts verdes que han entrat en contacte amb aquest herbicida sistèmic, no creixen correctament, engrogueixen la part central de la fulla, que en comptes de créixer en forma de gran ventall, queda reduïda a un escabellat plumífer.
Els raïms que surtin d'aquests brots afectats, moltes vegades queden xics i abrimats.
Els brots nous que surten, si l'afectació ha sigut lleu, pràcticament no s'hi nota res.
Quan realment li pot fer mal aquest herbicida al cep, és a la tardor a dosis altes, que el poden matar fins a l'arrel. També és un recurs que es fa servir, quan es vol arrencar una vinya i tornar a plantar de seguida, encara que sempre és més ecològic arrencar i esperar uns anys abans de tornar a plantar.

Gelada borró

Moltes vegades a la brotada del cep, ens trobem amb alguns borrons que ho fan de manera erràtica, amb nus curt i fulles deformades.
L'aspecte seria com d'una virosis, però en la majoria de casos hem observat que es produeix per una glaçada primaveral tot just al principi d'inflar el borró.
Quan la gelada es produeix amb el brot sortit, s'asseca i la causa es fa evident, però en canvi quan ho fa just abans de la brotada, pensant-nos que no ha afectat perquè el brot encara no s'ha mogut,  poden aparèixer aquestes brotades erràtiques inesperadament.
Depenent del seu grau d'afectació, en la majoria de casos, ni fan raïms, ni deixen una bona brocada per anys posteriors.

Repoda

En algunes varietats primerenques, va bé deixar la brocada llarga durant la poda d'hivern, i al principi de la primavera, quan ja s'inflen els borrons, passar a podar curt.
Amb aquesta pràctica s'aconsegueix retardar la brotada 8 o 10 dies i amb una mica de sort, evitar alguna glaçada primaveral.
Els sarments, normalment comencen a brotar per la punta, de manera que quan borrona, si l'escapcem l'obliguem a tornar a brotar.
No convé repodar massa tard, ja que podem tenir dues brotacions, i diferents maduracions.

Replantar

Per replantar, va molt bé amb burxa, encara que no fa massa anys els havíem plantat tots així, aquest és un bon mètode per substituir falles entre ceps.
Es tracta d'un tub amb perforacions a la punta, que mitjançant pressió d'aigua, perfora el sòl i crea un fangueig a la punta que serveix per entonellar bé les arrels.
Un cop col·locat el cep, convé calçar-lo per mantenir la humitat al cep i no s'assequi l'arrel.

Cigarrera

La cigarrera és una plaga que més que un problema, és una curiositat, ja que mai ens ha suposat un perill.
Es tracta d'un coleòpter, un petit escarbat de 3 o 4 mm de color verdós, que pon els ous al centre de la fulla i que fent una ferida a la cua de la fulla, aconsegueix cargolar-la com si fos un cigar.



Quan neixen les erugues s'alimenten d'aquesta fulla seca i enrotllada fins que surten i van al terra on es transformen en crisàlide.

Erinosi

Aquesta és una malaltia produïda per un àcar (Eriophyes vitis) que apareix al cap de poc d'haver brotat el cep.
Tot i que pot ser molt aparatós, gairebé mai ha suposat un problema per al cep i el raïm, i poques vegades hem tingut un atac massa virulent, que a la primera ensofrada s'ha aturat el problema.

Malalties de fusta

Aquesta és una de les amenaces que més preocupen actualment, a partir d'una certa edat, danyen el cep progressivament, minvant la producció i acabant amb la seva mort.
Les tres principals malaties que coneixem són el braç mort, l'eutipiosi i la esca o llampat.
Causat per diferents agents patògens, els símptomes dels dos primers són molt iguals, i el llampat, conegut de fa més temps, té moltes similituds, però uns efectes més ràpids amb la mort dels vasos de la planta.

Les podrem distingir quan, la planta a plena brotada, veiem que el brot és escarransit, grogós, começa a afectar per les brocades del cap i es va estenent per tot el cep. Les fulles solen presentar un dibuix interior de color diferent que va reseguint el relleu exterior de la fulla.
A l'hivern quan podem el cep i tallem un braç, podem observar com la zona afectada es va estenent per tota la soca en forma de tall de formatge.
Antigament se solucionava amb tractaments d'arsenit sòdic, però retirat per la seva gran toxicitat, actualment no hi ha mesures de control que siguin efectives.
Només mitjançant mètodes culturals podrem mirar de frenar-ho.
Algunes de les pràctiques aconsellades poden ser
-Comprar el planter a un viver que puguin certificar la sanitat de la planta.
-Evitar fer ferides grans al cep.
-Abans s'aconsellava endarrerir la poda, però els últims estudis recomanen avançar-la.
-Pintar les ferides amb algun producte tipus metiltiofanat (prohibit a curt o mig termini).
-Retirar la fusta de poda de la vinya (o intentar que es descompongui el més ràpid possible).
-Procurar un estat el més saludable possible per la planta, amb una bona fertilització.
Les infeccions es produeixen via aèria, i fins a 5Km de distància, per tant, encara que desinfectem les eines de tall no és garantia de no transmissió de malalties. Si que és interessant cremar tota la fusta que es retiri de la vinya (sempre es pot aprofitar per fer una bona calçotada...).

Malura a la fusta d'hivern

Quan podem els sements durant la parada hivernal, moltes vegades veiem unes taques fosques d'un color morat, que ens indica que hi hi ha hagut atac de malura (oïdi) durant la temporada, i que caldrà estar a alerta per quan broti, si hi ha condicions favorables, es pot reproduir l'atac amb més virulència.
Un tractament que se solia fer durant l'hivern, era amb permanganat potàssic, que actualment, crec que ja no està permès per la CEE, i solia ser efectiu, encara que s'havia de vigilar per la seva corrosivitat.
El millor és estar molt atent, a partir d'una certa mida de brot, amb les condicions climàtiques, i fer les ensofrades pertinents.

Ventades

És la primera vegada que ens hi trobem, però és un bon mal de cap quan et trobes més de mitja passada tombada pel vent. Sobretot quan la vegetació es grossa (això ha ajudat a tombar-se) i el raïm en ple verol.
Aquests pals interiors de 1,25 mm de gruix, per la llargada que tenen, potser són flacs, encara que siguin ben acerats. Sobretot en un any que ha crescut tant la vegetació, gràcies a les pluges.
Primer vam haver d'aixecar-ho i després canviar els pals ja que aquests estaven inservibles.
Moltes vegades el que passa és que els pals estan poc clavats i s'arrenquen, però en aquest cas els pals estaven clavats uns 60 cm i el terra no era tou. Realment hi va fer un bon cop d'aire per torçar una dotzena de pals així.