Sistema d'emparrat

Al llarg d'uns quants anys hem vist que aquest sistema és el que va millor per la mecanització, i aconseguir una bona qualitat de raïm a la vinya.

Clavem els pals intermijos cada 5 ceps i entremig de dos.
Si la cara oberta del pal està d'esquena al sol evitarem que les vespes hi facin tants nius (que sempre t'endús algun ensurt o picada al maneig de la vegetació).

Els del cap els clavem en diagonal i entremig del primer i el segon cep, de manera que el tensor del cap coincideix amb aquest primer cep. D'aquesta manera queda més a la vista i evita enganxades accidentals.


Per tant els contrapuntes els clavarem ben ajustats al primer cep.

Si els pals medeixen 2,30m i els clavem uns 60 cm i ens queda una alçada superficial de 170 cm.
El primer filferro el fixem a 75-80 cm.
Després de fer varies proves entre 60 i 90 cm, pràcticament no hi ha diferència a la qualitat de fruit, i ens va semblar que la millor postura de l'esquena per treballar el cep és a aquesta alçada.


Per sobre del filferro guia que servirà per emparrar el cep, hi posem dos parells de filferros que en diem els "telègrafs" per poder conduir la vegetació.
És molt important que la vegetació estigui ben conduïda i repartida per aprofitar el màxim de claror, evitar que pugui tapar el raïm i aconseguir el màxim d'aireació.
Els telègrafs els separarem entre si, més o menys segons la varietat, ja que hi ha varietats com el merlot que pengen molt i necessiten que estiguin més junts entre si.